Olívia és una tarda lenta de juliol, les vinyes verdes i el sol escolant-se entre les seves fulles. L'olor de vímet, les ombres agradables. La terra aspra, el vaivé de les hores.

Isolda, són els colors neutres, la simplicitat de les formes, uns esbossos amb llapis sobre un paper d'aquarel·la.

Virgínia, elegant, burdeus, envoltada de vellut. Fa olor de roure, els seus dits acaronen amb delicadesa una antiga copa de vi.

Helena, amant de la senzilla elegància de les línies rectes, adora a parts iguals les línies corbes de la seva pell i de la seva cara.

Sol és alegre, vital, desprèn llum i moviment. Adora el gust de sal de la seva pell després de capbussar-se al mar.

Tanit és una oda al Mediterrani, les seves olors, els seus colors, la seva gent, les seves creences. És ancestral; festes de solstici, llargues nits.

Mínimnomés l'imprescindible.