La llum s’escola entre les fulles d’olivera, la terra, una mica seca, fa crec crec sota els teus peus descalços. El so d’algun ocell que vola prop de les branques, un insecte brunzint al costat de la teva cara.

Olívia és una tarda lenta de juliol, inspirada en la plàcida sensació d’un passeig entre els arbres.